Confluir sense diluir

Avui he llegit unes crítiques de l'Ada Colau a l'alcalde del Prat per haver cobrat 12.000 € de dietes de la Federació de Municipis de Catalunya, tot i tenir un sou de 100.000 € anuals. Ho titlla de "cleptocràcia". A partir d'això elSingular.cat diu que Ada Colau posa verd Lluís Tejedor (ICV), ara.cat diu que Ada Colau qualifica de "cleptocràcia" les retribucions de l'alcalde d'ICV del Prat. No sé perquè tinc la sensació que els dos mitjans no tenen gaire interès en que l'entesa que proposa Guanyem Barcelona tiri endavant. Però el fet és que l'Ada Colau ho ha tuitejat i alguns dels que figuren com a primers signants han seguit la línia de càrrega contra ICV per aquest afer. I aquí és on jo volia posar cullerada.

En primer lloc, que quedi clar que també sóc de l'opinió que un sou de 100.000 € dóna per cobrir, amb escreix, la feina addicional que suposi participar en la FMC. També m'afegeixo a l'opinió de que el model de municipalisme que vull no és aquest, ni tampoc és el de la professionalització de la política. Ara bé, què és el que es pretén amb Guanyem Barcelona? Cal pertànyer a una generació impol·luta que mai s'hagi apartat del camí recte? O ens fixem en els plantejaments d'ara en endavant? I que consti de que no es tracta de dir que el passat no compta i ara comencem de nou. Però permeteu-me que hi doni una volta a partir del poc que sé d'aquest cas en concret.

Per començar poso sobre la taula els elements que tinc, que són els que prenc com a base. Es tracta d'un alcalde que porta 30 anys en el càrrec, amb un sou elevat i unes dietes que, en principi, semblen legals. En tot cas, la crítica no li ve per la il·legalitat, sinó per no haver-hi renunciat. Tampoc se li estan criticant actuacions concretes que hagi fet o que la feina per la que les ha cobrades no s'hagi efectuat. Si hi ha altres aspectes a més dels anteriors, sapigueu que els desconec i que no els he tingut en compte en el raonament que faig a continuació.

Per mi el que és important és el plantejament que faci l'alcade (i sobre tot ICV) a partir d'ara. No em val judicar unes actuacions fetes sota uns paràmetres que no són els actuals. M'explicaré. Si una persona està en un càrrec durant 30 anys, és perquè és la seva professió, no una activitat temporal assumida com un servei a la comunitat. Però no és això el que se li està criticant, si més no en primera instància. També cal tenir present que, fa pocs anys, aquesta professionalització no era vista com una cosa perjudicial per la majoria de gent. Es tractava de contractar persones vàlides que sabessin tirar endavant projectes per a la comunitat. En ajuntaments petits potser tenia més sentit una dedicació parcial, però en els més grans crec que era poc qüestionada aquesta professionalització. Segons aquest esquema, un alcalde era comparable al director d'una empresa pública d'una certa envergadura. ¿Els sous de la gent que es dedicava als serveis públics havien de ser menors que els equivalents en l'empresa privada? Això implicaria que les persones més ben preparades anessin cap al sector privat, o que fos quelcom vocacional... mantingut durant 30 anys.

Si ho veiem des d'aquesta perspectiva, va cobrar diners extra per fer feines addicionals, tenint un salari que potser és equiparable al que tindria en una empresa privada amb un volum similar al de l'Ajuntament del Prat. Per a mi, hi ha un paral·lelisme entre això i quan, al fer la declaració de l'IRPF, s'aplica la desgravació del 15% de l'import dedicat a la compra d'un pis, o quan s'accepta que una empresa doni tiquets restaurant com a part de la retribució, que no computen com a ingressos. Poso aquests dos exemples, perquè jo em trobo en ambdòs casos. Les dues desgravacions són legals, però considero que són injustes. La primera, perquè l'únic que feia és incrementar el preu dels pisos, al no estar lligada a uns criteris de necessitat. Acabava anant a parar a les butxaques dels venedors-constructors, a l'augmentar els diners disponibles per part dels compradors. La segona, perquè les persones que no tenen tiquets també han de dinar, però no es poden descomptar el seu cost dels ingressos, a l'hora de fer la declaració. I ja em perdonareu, però ho seguiré fent, encara que votaria per a que s'eliminessin si pogués. Però hauria de ser un canvi de les regles del joc per a tothom, no pas només per a mi.

Sé que no és ben bé el mateix, perquè la pròpia classe política fixa les condicions que regeixen per a ells. Però també és cert que no hi ha hagut un seguiment de totes aquestes accions per part de la majoria de la població. Aquesta desmobilització ha propiciat el problema de la professionalització, del qual s'acaben derivant el del sou o les dietes.

Si ara mirem cap endavant, tenim dues opcions: judicar als que volen participar en un projecte com Guanyem Barcelona pels seus comportaments passats, ja siguin motivats per la rutina, la deixadesa o la mandra (fixeu-vos que hi excloc la mala fe) o fixar-nos en els seus plantejaments actuals i les ganes que tinguin d'arremangar-se per contribuir. Si s'opta per la segona jo m'apunto encantat. Si l'escollida és la primera, em sembla que m'hauré de quedar al marge, que m'he passat molts anys adormit i encara tinc moltes contradiccions per treballar.

Pel que he llegit, les crítiques es dirigeixen més a ICV que a EUiA, encara que també. És clar que hi ha hagut moltes actuacions millorables. També és cert que qui no s'equivoca mai, és perquè mai no fa res. És possible que hi hagi estructures en els partits massa professionalitzades, i que costin de moure. No ho sé, ho desconec. Però crec que si el que mirem són les bases i no l'estructura, veurem molta gent que pot apuntar-se. I no només parlo de les bases d'ICV, sinó també d'ERC i del PSC. I, si m'apureu, potser petits comerciants i autònoms que tradicionalment hagin votat a CiU, podrien creure que val la pena tornar les institucions als ciutadans. No ho sé, potser sóc massa optimista. Caldrà veure-ho. Però no tanquem les portes del projecte als veïns que hi vulguin participar, només pel fet de que no sempre hagin vist les coses de la mateixa manera que les veuen ara. Fixem-nos, sobre tot, en si comparteixen les bases, el mínims del manifest, com se'ls anomenà a la presentació de Guanyem Barcelona.