dimecres, 2 d’abril de 2014

Bon dia i bona hora

Un any més aquest cap de setmana ha tingut una horeta de menys. Hem acomplert amb el primer dels dos rituals de canvi d'hora que fem cada any. Com és tradició, hem tornat a sentir el molt que ens estalviem d'energia per una banda, però també les opinions escèptiques, que no creuen que sigui tan significatiu aquest estalvi. Una d'aquestes postures escèptiques, desenvolupada en aquesta entrada, és la que m'ha portat a escriure això. En aquest cas podem veure com l'Albert es va empipant a mesura que va escrivint, i acaba rebel·lant-se contra el fet que el canvi d'hora no sigui motivat per l'estalvi energètic, sinó per la sincronització amb la resta de països amb afanys comercials, per exemple. A aquest fet s'hi suma el de que segurament ens correspondria un fus horari diferent i estem a l'equivocat per una dèria d'en Franco de fer-li la rosca a Hitler. Al paràgraf final diu:

Em sembla que vol dir alguna cosa que la resposta política a la pregunta "com pots aprofitar millor el temps?" sigui "canvia l'hora". És una resposta en la línia del "Com es pot acabar amb la pobresa?" "Per decret".

I aquí és on enllaço jo. Per mi sí que hi ha un desfasament que cal corregir. Si no canviéssim l'hora, pels volts de Sant Joan sortiria el Sol poc després de les cinc i es pondria a dos quarts de nou. Durant l'any se'ns va espatllant la sincronització amb el nostre veí sideral i, quan la cosa no s'aguanta, ho arreglem amb un decret: canviem l'hora i així no hem de canviar els horaris. No fos cas que el rei de la creació hagués d'anar-se adaptant als capricis d'una estrella de segona anomenada Sol. Com que encara no hem aconseguit girar l'eix de rotació de la Terra per fer més productius els cicles industrials, doncs fem un parell de concessions anuals i ens provoquem un "jet lag" a tothom. Tot això em porta a recordar una adaptació d'un refrany ben conegut, que va fer un company de BUP: No por mucho amanecer, me levanto más temprano. I és veritat. Ens inventem persianes per poder seguir dormint quan hi ha llum de dia, i llums artificials per poder seguir desperts quan és de nit.

Jo sóc de ciutat. És possible que en altres àmbits encara en quedin més, però a Barcelona els únics horaris que s'adapten a la llum del Sol crec que són els dels tancaments del parcs. Que se'ns fa de nit? Enllumenat fins que enlluerni. Que fa fred? Calefacció fins que puguem anar en màniga curta. Que fa calor? Aire condicionat i jersei de coll alt per no agafar mal de gola, no fos cas que suéssim. Que cal pujar un pis? Posem un ascensor o unes escales mecàniques, no sigui que moguem el múscul que no toca. Que som sedentaris? Maquinetes al gimnàs.

És cert que és una bretolada canviar l'hora per no canviar els horaris. Els hauríem d'anar adaptant durant l'any, seguint el cicle de les estacions, aprofitant la llum del dia per treballar, però també per les activitats posteriors. Ens hauríem d'adaptar a les temperatures nosaltres, enlloc de provar de canviar el nostre entorn. Hauríem de tenir en compte on vivim i on pertanyem. Això no vol dir renunciar a la tècnica ni als ajuts que ens dóna, per sí usar-los quan ens calen, no per inèrcia. Sinó, ens acabem allunyant de la nostra essència i atrofiant els animals que som realment, fent-nos dependents d'una tècnica que potser aviat deixarem de dominar, o que només la dominaran alguns.

Apa, per a que veieu que no és l'Albert l'únic capaç de deixar escapar l'olla...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada