Corrup-tela ... marinera

(Traducido al castellano aquí)

Tot apunta a que el principi d'aquest segle suposarà el final de molts cicles. Un d'aquests cicles malalts és el dels vora 35 anys de "democràcia parlamentària", propiciada per una "transició modèlica". Potser sabíem que no era perfecta, però el menyspreu que mostren els dirigents per la població, juntament amb els casos de corrupció, no ja generalitzada, sinó gairebé institucionalitzada, la fan cada cop més inviable.

Hi ha moltes causes per aquesta decepció i suposo que a cadascú li deuen pesar més unes que altres. A mi el que més em rebel·la és el fet de que ens menteixin sense preocupar-se ni tan sols de que les mentides són obvies. Ha arribat un punt en que ja no els importa quedar com draps bruts: sembla que ens estan dient "Sí, t'estic prenent el pèl. I què?"

Però deixant de banda el que cadascú considera més deplorable, cal veure on és l'arrel del problema. Fins fa poc jo era del parer que tenim dirigents corruptes perquè formen part d'un país que premia la picaresca. Però crec que, apart d'aquest factor, el propi sistema té un disseny viciat que ens ha dut al punt on som ara: la partitocràcia.

La llei electoral fomenta que hi hagi partits molt grans i que aquests siguin l'únic camí per arribar als centres de decisió. Si bé és cert que l'elecció entre partits és democràtica, l'elecció dins els partits no té perquè ser-ho. Així, per fer "carrera política", s'ha d'ascendir dins unes estructures de partit que són tancades i que, segurament, fan de sedàs per impedir que accedeixi al poder algú que pugui anar contra elles mateixes.

Aquesta organització no implica necessàriament que s'hagi de muntar un sistema corrupte, però propicia que, si es fa, es converteixi en inexpugnable i doni als seus dirigents aquesta impunitat de la que fan gala, i que ara ja no es molesten ni en dissimular. Però tot té un límit, i cada cop és menor el respecte que se sent per les diferents institucions, el que fa que la situació es vagi tornant insostenible. Quines alternatives hi ha per reduir l'impacte d'aquesta manca de respecte? Diverses. I no totes són atractives.

La solució que se li està donant en l'actualitat consisteix en tancar-se més en banda i reprimir les protestes ridiculitzant-les, amb accions policials o blindant encara més el sistema. Això ho poden fer perfectament perquè les lleis les elaboren des de dins d'aquestes estructures tancades i tot és legal. De seguir per aquest camí, basant-ho tot en la legitimitat que els donen les urnes cada 4 anys i la constitució de fa 35, poden anar tirant. Però és possible que algun dia l'abstenció guanyi les eleccions per golejada. Llavors el desprestigi serà encara més gran, gairebé insostenible.

Una altra possibilitat seria l'aparició d'un grup de salvadors de la pàtria, que prenguin el poder per la força i es dediquin a fer "el que cal fer". Això ja ha passat altres cops. No tindrien l'adhesió voluntària de la gent, però es farien respectar per la força. Com que no pretendrien ser democràtics, tampoc entrarien en les contradiccions actuals. A més, el no haver de guanyar-se els vots cada 4 anys, els permetrien abordar polítiques a llarg termini. De tota manera, avui en dia crec que aquest camí és menys viable del que ho podia ser en un mon menys interrelacionat.

Una via més probable seria l'abolició gradual de la democràcia, en favor d'un govern d'especialistes que saben el que cal fer. Com vendre-ho? Molt fàcil: ja ens estan dient que no hi ha alternatives, que s'està fent l'únic possible. Veiem que, estiguin al poder uns o altres, hi ha uns aspectes bàsics en els que no canvia la política. Si és així, perquè no deixar pas als que han estudiat més i saben millor com va? No calen eleccions, que són una despesa inútil i, com en el cas anterior, impedeixen mirar a llarg termini. Si ho portem a l'extrem, es poden plantejar els dirigents com empleats públics contractats, en les mans dels quals ens posem, de la mateixa manera que confiem en un metge quan estem malalts.

A mi l'opció que em faria més gràcia seria la de que tothom pogués participar i dir la seva. Amb les tecnologies actuals ens podem permetre preguntar a la gent què és el que vol i implicar-la en les decisions. Un sistema com aquest vol gent crítica i amb criteri, però avui en dia també estem en disposició de potenciar una ciutadania així. Segurament, molts seguirien delegant la seva decisió, però no perdrien l'opció de participar en el moment en que ho consideressin oportú. 

En aquests temps se sent sovint que la culpa de tot la tenen els polítics, que són la lacra de la societat. Si el que volem és reduir el nombre de polítics, anem a parar als salvadors o als especialistes. Per arribar a la pariticipació ens calen més polítics, però no especialistes en política, sinó ciutadans polítics. Ens cal que tots pensem com volem que siguin les coses, quina és la millor manera d'arribar-hi i que ens comprometem a treballar-hi cada dia enlloc de delegar cada 4 anys.