De cèlsius a kelvin

Ara fa tretze anys, suposo que una nit que no podia dormir, vaig seure davant un paper i vaig omplir un parell de fulls sota aquest mateix títol: De cèlsius a kelvin. Des que ho vaig escriure, hi he anat pensant de tant en tant. La idea principal era comparar les dues escales de temperatura amb la manera que tenim d'afrontar la vida.

La particularitat de la temperatura, en contraposició a altres magnituds, és que té un zero absolut; existeix una temperatura per sota de la qual res no pot baixar. Això fa que puguem tenir una escala de temperatura sense valors negatius, en la que tot sigui positiu. Una d'aquestes escales és la kelvin, que té la mateixa graduació que la cèlsius, però desplaçada de forma que el zero sigui el zero absolut.

A partir d'aquí, l'escrit girava entorn a la necessitat de canviar d'escala i d'afrontar la vida prenent tot el que ens ve com a positiu; molt o poc, però sempre positiu. Per una banda, pot semblar una postura conformista. Evidentment, el fet de considerar-ho tot com a positiu pot ser un fre a l'ambició de metes més elevades. Però, a canvi, dòna una tranquil·litat i permet gaudir de la vida d'una forma que, probablement, et fa més feliç que la consecució d'una meta molt més alta que amb prou feines arriba a la franja del positiu.

Evidentment, el missatge no és original. Carpe diem, viu el present. Assaboreix el que passa ara, sense amoinar-te pel que ha de venir o quedar-te encallat en un passat que ja no tornarà. Que la por a perdre el que tens no t'impedeixi gaudir-ho. El got mig ple o mig buit. Tot això ve a dir el mateix: si el llistó és molt alt et costarà arribar-hi. I segurament quan hi arribis ja no gaudiràs de l'èxit sinó que fitaràs el següent repte, més alt encara.


De tota manera, suposo que per nostàlgia dels anys d'universitat, la representació de tot això mitjançant una metàfora física m'ha anat acompanyant durant aquests anys. Tot i que em costa molt, segueixo pensat que la clau segueix sent un senzill canvi d'escala.