dissabte, 9 de juny del 2018

Punxa d'idees

Heu tractat mai amb les idees amb punxa? Són uns pensaments amb agulló esmolat, que fan mal fins i tot abans de que els pensem del tot. S'obren pas cap al nostre magí amb el seu fibló, que ens punxa de por, angoixa, tristor, vergonya, culpa, ràbia, impotència...

Jo me'ls imagino com els borinots que et volten a l'estiu. Pots provar d'apartar-los, però saps que no acaben de marxar mai. Quan els espantes amb la ma s'allunyen un temps, però segueixes sentint el seu brunzit, saps que ho tornaran a provar.

Alguns venen del passat, de les coses que haguéssim volgut fer o de les respostes que podíem haver donat. Quan s'instal·len dins nostre comencen a desplegar-se com universos paral·lels en que canviem el futur a partir d'un punt determinat i anem explorant totes les pel·lícules que en surten. I que mai viurem, perquè ja sabem que les paral·leles no es troben fins a l'infinit.

Altres venen de les incerteses del futur. Són monstres amb diferents mides de terribliblitat. Alguns estan dibuixats amb els traços fins de la probabilitat d'un llapis, mentre que n'hi ha que tenen la certesa d'una brotxa grossa. A cap d'ells ens hem encarat encara, però ja assagem les lluites que hi tindrem, sense saber si ens estem entrenant o cansant-nos debades.

Un cop el borinot s'instal·la al cervell sembla una sorra movedissa: com més en vols fugir, més fons clava el seu agulló i més clavat et deixa el dolor que provoca. A voltes sembla que l'únic que pot desplaçar una d'aquestes idees amb punxa és una altra de més grossa. Una punxa treu una altra punxa.

La bona notícia és que ningú ens obliga a quedar-nos en el nostre magí a enfonsar-nos. Tenim un petit coixí al darrera on podem seure a veure el que passa, a adonar-nos de la punxa que s'acosta. Podem aprendre a ser prou ràpids per veure la idea abans que ens punxi, i que la seva visió sigui l'antídot per la punxada. Podem aprendre a veure el borinot abans que la punxa.

2 comentaris:

  1. Contra aquests borinots del passat-ahir i de l'incert-futur, només ens queda seure en el coixí del present i bregar per prendre a diari "la ferma decisió de ser feliços"

    https://m.youtube.com/watch?v=93-pZYeiRRA

    ResponElimina
    Respostes
    1. No havia vist el comentari fins ara. Gràcies! La cançó és molt maca. No la coneixia.

      Elimina