dilluns, 19 de juny del 2017

Desobediència deguda

Fa prop d'un any, poc abans de la Diada, em van comentar un debat en que en Quim Arrufat i la Teresa Forcades defensaven el RUI. Em van explicar els arguments que empraven i aquell mateix dia vaig començar una entrada en aquest bloc, que no va passar d'esborrany.

Ara sembla que ja el tenim aquí, tot i que ha perdut la U i la I per quedar en un referèndum, que pot ser és més seriós. Però, encara que no s'expliciti, tot apunta a que serà per la independència i unilateral, perquè no sembla que hi hagi molta predisposició a pactar-lo per la part de l'Estat. Així doncs, tenim un RUI encobert amb una pregunta descoberta: Vol que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de República?

I l'entrada ha reviscolat, tot recordant els arguments que m'explicaven, i que ara no aconsegueixo trobar per internet. Si ho vaig entendre bé i la memòria no em falla, la idea era que es cridaria a la gent a votar en el referèndum al·legant que estava convocat pel Parlament català, escollit democràticament. Llavors, la gent que no participés hauria de ser conscient que estava renunciant al dret a dir-hi la seva i hauria d'acatar el resultat. No sé si l'explicació ha estat massa matussera, però això és el que em va quedar.

Des que va començar el famós procés, jo he cregut que això s'havia de resoldre consultant a la gent en un referèndum. També crec que aquest referèndum s'ha de fer, encara que no ho vulgui l'Estat. Però també cal tenir en compte les dades que tenim sobre la taula. I a mi els números no em surten.

Si es fa un referèndum per la independència, hauria de servir per legitimar una declaració d'independència. Unilateral, és clar. Si no és unilateral no és una declaració, sinó un pacte. Anem a suposar que el problema del cens està resolt, que podem disposar-ne d'un irrefutable. Aquest no és un tema menor, ja que cal establir una edat mínima o veure què passa amb els catalans que no estan empadronats a Catalunya: podrien votar els que fossin a l'estranger, però no els que haguessin anat a viure a altres indrets de l'Estat? Vinga, va, imaginem que ho tenim tot resolt.

Si al referèndum vota afirmativament la meitat més un dels censats la cosa està clara, encara que participació fos només dels partidaris de la independència. Però això no passarà. Llavors ens podem trobar amb un referèndum amb unes xifres similars al 9N: una participació per sota del 50% amb una victòria clara de la independència. Què fem llavors?

Els podem anar a dir als qui no han participat que allà ells, que el referèndum l'ha convocat un parlament democràtic i que han d'acatar el resultat. No només això: han de donar suport al presumible enfrontament amb l'Estat amb mesures de pressió com vagues generals o mesures similars per tal d'aconseguir fer complir un resultat que no és el seu.

L'obediència deguda eximeix de responsabilitat penal per delictes comesos en el compliment d'una ordre. En aquest cas hauríem de convèncer a la gent que practiqués la desobediència deguda: s'enfrontés a les pressions de l'Estat per defensar una cosa en que no creu, per així romandre fidels a un parlament democràticament escollit que estaria desobeint les lleis dictades per una altre parlament democràticament escollit de rang superior dins la llei. Es pot adduir que parlar de democràticament escollit i Parlament espanyol és un oxímoron. Potser sí, però no pas més que en el cas del català.

I ara tinc una visualització curiosa: veig al Quim Arrufat o a la Teresa Forcades explicant als qui no volen mobilitzar-se que cal que ser obedients a la desobediència. Que la desobediència independentista és molt més genuïna que la no-independentista perquè... Trobeu cap argument? Com no sigui que el nostre país és més petit...

Si la manera de convèncer als que no estan convençuts és fer-los acatar una llei que consideren il·legítima anem malament, tenint en compte que és l'argument que s'ha emprat fins ara pels que s'oposen a permetre qualsevol tipus de referèndum.

La base caldrà ampliar-la per convenciment. El que no podem és aplicar els arguments que hem estat blasmant fins ara. Ens trauria la legitimitat, i la legalitat no la tenim.

1 comentari: